lunes, 7 de marzo de 2011
la oficina
Això veiem cada matí anant cap a l'oficina, de fet veiem el mateix, però amb el cel tapat i plovent, però aquesta foto és més maca...Està aproximadament a dues milles de la costa, i el transbordament es fa en zodiak, o millor dit WaterWorld.
El vaixell és el remuntador que ens va movent a cada un dels punts d'assaig.
Els veins no molesten gaire, això si, tranquilitat, molta tranquilitat.
domingo, 6 de marzo de 2011
trabalhar
S'han acabat les vacances, i ara ja fa tres dies que anem a mar.
Cristiano da sousa, el conductor ens recull a les 5 del matí, i viatgem així, amb televisor on ens passen videos musicals al màxim volum possible, genial... Encara que la intenció és bona, un dia li passo l'ipod...
El remei és gaudir del paissatge...
va massa ràpid...
Cristiano da sousa, el conductor ens recull a les 5 del matí, i viatgem així, amb televisor on ens passen videos musicals al màxim volum possible, genial... Encara que la intenció és bona, un dia li passo l'ipod...
El remei és gaudir del paissatge...
va massa ràpid...
jueves, 3 de marzo de 2011
buracos na parede
Moltes cases, sobretot antigues, tenen aquests forats a les tanques.
No són per mirar qui pica,
ni per treure l'aigua quan plou massa,
ni per a que hi corri l'aire,
ni per espiar als veïns,
ni per fer passar una cadena per lligar la paret i que no la robin,
tampoc és una bústia,
...tal i com no em pensava, serveixen per poder fer la lectura de la llum.
martes, 1 de marzo de 2011
um passeio pela cidade
Avui turisme pel poble, que al ser dia laborable, hi havia mot poca gent pel carrer.
Aquesta és l'escola infantil de Grussaí,
i aquesta l'església, pel davant i pel darrere
Algú s'ha fixat a la primera foto, que la caseta del gos té una reixa?
Li hauran robat el gos abans? o és perillós i així no ataca?
caminhando em direção ao restaurante
Aquest és el camí que fem cada dia per anar a dinar i sopar. Són uns 250 metres, tot empedrat que fa més còmode anar a peu que en bicicleta. De fet, que no surti el cap del ciclista no és coincidència, feia massa mala cara.
Pel camí es veuen cases d'aquest tipus, són molt diferents a les altres. Ja investigaré el motiu d'aquesta arquitectura. Els jardins estan impecablement cuidats, ni una fulla al terra i tot ben plantat i podat.
I aquesta és la Dori que viu al costat del restaurant i fa la mateixa cara cada dia quan ens veu passar. Segur que està sorpresa de veure'ns dues anades i dues tornades al dia, sempre a les mateixes hores, i tots vestits iguals.
company d'habitació
Aques és el meu company d'habitació. És un servei que posa la posada als clients. Fa companyia, es menja els mosquits, i lo millor de tot, no es queixa. El cos té un tamany similar al d'una avispa.
domingo, 27 de febrero de 2011
Lost in translation
-"Sigui educat, no deixi jugar al seu fill al meu terreny??"
-"Sigui educat, no llenci les escombraries al meu terreny."
Potser millor que les penji...
o les fiqui a la cistella...
Praia de Grussaí
Aquesta és la platja de Geussaí, i no es el que potser esteu pensant. Ni sorra blanca, ni cocoteros, ni tranquilitat. Més aviat tot el contrari. 30ºC a les 9:30 am...
A caminar, més de 150 metres ens separen de l'aigua...
Potser lo millor d'aquesta platja és que sempre hi ha lloc per aparcar al passeig, i si tens un 4x4, pots aparcar al costat del parasol. Pràctic però una mica perillós. Aquí hi ha molta gent que té buggies, i ara entenc per a què els fan servir.
Cerveja, suco de laranja, coquetel de frutas, sanduíche, etc.
Aquest és el punt de barreja d'aigües, aquests són els últims metres del riu Paraiba do Sul.
Aquestes són dunes de platge. Aquí són relativament petites (aquesta no arriba als 1,5 metres), però a Sao Joao de Barra en fan 5, i ja han arribat a la meitat de la carretera i estan cada cop més aprop de les cases.
A caminar, més de 150 metres ens separen de l'aigua...
Cerveja, suco de laranja, coquetel de frutas, sanduíche, etc.
Aquest és el punt de barreja d'aigües, aquests són els últims metres del riu Paraiba do Sul.
Aquestes són dunes de platge. Aquí són relativament petites (aquesta no arriba als 1,5 metres), però a Sao Joao de Barra en fan 5, i ja han arribat a la meitat de la carretera i estan cada cop més aprop de les cases.
sábado, 26 de febrero de 2011
rua atlantica
Aquest és el carrer principal, l'únic asfaltat del poble, els altres adoquinats, o simplement camins de sorra vermella. Tot el carrer està ple de botigues, bars i restaurants, és el carrer comercial. Avui he coincidit amb una desfilada de 4x4 preparats, aquest amb dues vaques a sobre, una de cartró i l'altre viva...
Però de tant en tant apareixia una d'aquestes entre els 4x4... Aquesta en concret era dels serveis mèdics socials.
I aquesta... Una T1 venedora de HotDogs. Brasil és un dels pocs països on encara es fabriquen les T2.
Vila Grussaí
I aquest són els carrers del voltant de la posada. Molt tranquil, amb moltes vivendes i alguna tenda minúscula. Com veieu, molt poca gent al carrer, suposo que amb 35 graus s'està millor dins de casa.
a vista do telhado
Aquestes són les vistes del poble, les he fet desde la teulada de la posada.
És una plana deltaica, amb molta vegetació.
Totes les cases són petites i baixetes i no hi ha cap edifici gran de pisos.
És una plana deltaica, amb molta vegetació.
Totes les cases són petites i baixetes i no hi ha cap edifici gran de pisos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

