caminhando em direção ao restaurante

Aquest és el camí que fem cada dia per anar a dinar i sopar. Són uns 250 metres, tot empedrat que fa més còmode anar a peu que en bicicleta. De fet, que no surti el cap del ciclista no és coincidència, feia massa mala cara.

Pel camí es veuen cases d'aquest tipus, són molt diferents a les altres. Ja investigaré el motiu d'aquesta arquitectura. Els jardins estan impecablement cuidats, ni una fulla al terra i tot ben plantat i podat.

I aquesta és la Dori que viu al costat del restaurant i fa la mateixa cara cada dia quan ens veu passar. Segur que està sorpresa de veure'ns dues anades i dues tornades al dia, sempre a les mateixes hores, i tots vestits iguals.