miércoles, 16 de marzo de 2011

pôr do sol

Dia dur i llarg de feina. Gairebé catorze hores treballant. La recompensa, aquest paissatge. He pogut veure la posta de sol desde el mig del mar, a tres milles de la línia de costa. 




I en aquestes condicions arribàvem al port, nocturnitat.

sábado, 12 de marzo de 2011

é um presente da naturaleza

A les 6:00 a.m. hem arribat al port, tothom es procupava de les onades de tres metres que ens impedirien sortir d'aquell port minúscul amb un mínim de seguretat. Un senyor que ens acompanya cada dia de la marinha brasilera anomenat Cesar Carvalho i jo hem mirat a les nostres esquenes a veure com es presentava el cel, i m'ha dit:

"-Raül, é um presente da naturaleza" 







jueves, 10 de marzo de 2011

relaxamento

Avui descans. La previsió és de mala mar, vents de 28 nusos i onades de dos a tres metres. Anirem a mig matí a veure si el parallamps segueix al seu lloc, i si les condicions són bones, intentarem accedir.
De moment, gaudir d'haver dormit més de cinc hores.

 

martes, 8 de marzo de 2011

Sim, a plataforma flutuante

Si, encara que no ho sembli, el parallamps més gran de l'hemisferi sud, flota.


I així ens anem movent per la costa del Brasil, remolcats.


lunes, 7 de marzo de 2011

la oficina





Això veiem cada matí anant cap a l'oficina, de fet veiem el mateix, però amb el cel tapat i plovent, però aquesta foto és més maca...Està aproximadament a dues milles de la costa, i el transbordament es fa en zodiak, o millor dit WaterWorld.




El vaixell és el remuntador que ens va movent a cada un dels punts d'assaig.


Els veins no molesten gaire, això si, tranquilitat, molta tranquilitat.

domingo, 6 de marzo de 2011

trabalhar

S'han acabat les vacances, i ara ja fa tres dies que anem a mar.
Cristiano da sousa, el conductor ens recull a les 5 del matí, i viatgem així, amb televisor on ens passen videos musicals al màxim volum possible, genial... Encara que la intenció és bona, un dia li passo l'ipod...



El remei és gaudir del paissatge...




va massa ràpid...

jueves, 3 de marzo de 2011

buracos na parede

Moltes cases, sobretot antigues, tenen aquests forats a les tanques.
No són per mirar qui pica,
ni per treure l'aigua quan plou massa,
ni per a que hi corri l'aire,
ni per espiar als veïns,
ni per fer passar una cadena per lligar la paret i que no la robin,
tampoc és una bústia,



...tal i com no em pensava, serveixen per poder fer la lectura de la llum.

na rua

Mentre la gent escombra el carrer...


Els cavalls passegen per les voreres


miércoles, 2 de marzo de 2011

yeah!!

La pantalla és petita, però es pot veure el Barça...

atenção!

Sistema molt efectiu de reducció de la velocitat al poble... pobres pneumàtics!!



martes, 1 de marzo de 2011

o aceite é muito caro no Brasil

5,79 R$ 200ml d'oli...  a 13,16 €/l.


um passeio pela cidade

Avui turisme pel poble, que al ser dia laborable, hi havia mot poca gent pel carrer.



Aquesta és l'escola infantil de Grussaí,


i aquesta l'església, pel davant i pel darrere


Algú s'ha fixat a la primera foto, que la caseta del gos té una reixa?
Li hauran robat el gos abans? o és perillós i així no ataca?

caminhando em direção ao restaurante

Aquest és el camí que fem cada dia per anar a dinar i sopar. Són uns 250 metres, tot empedrat que fa més còmode anar a peu que en bicicleta. De fet, que no surti el cap del ciclista no és coincidència, feia massa mala cara.



Pel camí es veuen cases d'aquest tipus, són molt diferents a les altres. Ja investigaré el motiu d'aquesta arquitectura. Els jardins estan impecablement cuidats, ni una fulla al terra i tot ben plantat i podat.





I aquesta és la Dori que viu al costat del restaurant i fa la mateixa cara cada dia quan ens veu passar. Segur que està sorpresa de veure'ns dues anades i dues tornades al dia, sempre a les mateixes hores, i tots vestits iguals.


company d'habitació

Aques és el meu company d'habitació. És un servei que posa la posada als clients. Fa companyia, es menja els mosquits, i lo millor de tot, no es queixa. El cos té un tamany similar al d'una avispa.